Agressions sexuals a tocar de casa

noesno

Sóc masclista com suposo que ho som tots els homes que gaudim dels privilegis de ser-ho sense pensar-hi. No m’hi considero perquè segurament sóc més masclista de sostre de vidre que de bavejar en un autobús. Un masclisme per omissió que molts veiem cada dia i que moltes vegades es deu més al fet de no dir prou quan un es troba en determinada conversa que en un masclisme d’agressió directa, d’assetjament i agressió sexual.

Sobre aquest masclisme Potser l’explicació i les dades les podríeu trobar més ben escrites i desenvolupades als articles d’en Sergi Picazo en aquesta Carta als homes a Crític o l’article de Carles Capdevila i el seu On som els homes?. Són algunes reaccions entorn un tema on fins ara els homes molts cops hem aplicat l’estratègia de l’estruç. Cal parlar també d’aquest article on en Carles G. Foguet afirma que Sóc Masclista i que era previ a la denúncia de la Maria Rovira.

Però més enllà d’això aquests dies he de reconèixer que he descobert una xacra de la que no era conscient, o de la que no n’era prou conscient. La caiguda del cavall ha vingut arran de la denúncia de la regidora de la CUP de Barcelona, Maria Rovira, que va ser víctima d’una agressió sexual quan tornava a cas. En un article a l’Ara explicava com un home l’havia immobilitzat i li havia tocat els genitals quan tornava a casa després d’una nit a les Festes de Gràcia. La seva denúncia va portar a la Júlia Brosa, periodista i membre del gabinet de premsa d’ICV a explicar una agressió que havia patit. I de cop i volta em vaig adonar que en el meu entorn el problema no només existeix sinó que s’ha produït molts més cops dels que em pensava i que mai n’he sentit a parlar. Que mai ha format part d’una conversa, que no se’n parla, vaja.

Moltes vegades un tendeix a pensar que viu en un entorn on segons quines situacions no es produeixen, que determinades coses passen fora del seu focus. Una simplificació, ho sé, però també un mecanisme de defensa per evitar mirar als ulls a un problema real, que ens envolta.

La meva sorpresa només és un prova més de com molts cops aquest problema hem decidit que era cosa de dones, que no ens afectava, que no calia mirar-lo a la cara i afrontar-lo. Quantes dones del nostre entorn han estat  víctimes d’agressions, quantes han hagut de córrer perquè quan tornaven a casa no se sentien segures? Quantes han vist com un flirteig es convertia en una agressió i encara han hagut de sentir-se dir que eren elles les que ‘havien provocat’?

Sé que molta gent treballa per acabar amb aquestes situacions, però la denúncia feta per aquestes dues dones que formen part d’espais que comparteixo ha de servir perquè més gent seguim obrint els ulls i passem de la condemna dels fets a l’acció per evitar-los quan en els nostres entorn se sentin segons quins comentaris o insinuacions. Sobretot, els homes.

No descobreixo la sopa d’all però potser un a un podem fer que es faci més gran aquesta indignació i aconseguim fer visible problemes que són invisibles perquè ‘només’ afecten al 50% de la població.

 

Actualització: Una mirada més que llegeixo avui, la de Marta Rojals, On vas, tan sola?

A2: I encara un nou testimoni, de la companya Alba Metge. Mirem-nos als ulls! 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s